dimarts, 3 desembre de 2013

Torna Out With Dad


Després de molts mesos torna Out With Dad, una de les sèries lèsbiques online amb més èxit.

Estem contentes: per fi torna Out With Dad. Una sèrie amb pocs recursos però feta amb molta il·lusió que ens arriba des del Canadà. Pels que no la coneixeu, i com ja hem comentat alguna vegada, és una sèrie amb un toc educatiu. Narra la vida d'una noia de 15 anys que descobreix que és lesbiana. I ho fa d'una manera tendra, delicada i senzilla. Després de dues temporades la sèrie va quedar en stand-by, a l'espera de tornar a recaptar fons per poder tirar endavant la tercera temporada. I així ho han fet! 

Out With Dad tornarà el dia 6 de desembre (d'aquí només 3 dies!), dia en el que penjaran el primer capítol de la tercera temporada. Durant els cinc propers dies penjaran cada dia un capítol. Per tant, i de manera resumida, es penjaran sis capítols en sis dies, i així s'arribarà a la meitat de la tercera temporada. La resta de la tercera temporada es farà esperar fins a mitjans de gener. 

A continuació podeu veure el trailer de la tercera temporada:


Si ho recordeu l'última temporada va acabar amb el gran dilema de la Rose (la protagonista), que no sap si està enamorada de la Claire -la seva nova amiga obertament lesbiana-, o la Vanessa -la seva amiga de tota la vida, i que està aterrada només de pensar que pot ser homosexual-. I quines novetats presenta la nova temporada? Doncs en sabem poca cosa: el més rellevant, segurament, és que la Rose i el seu pare han canviat de casa. I, ja com a curiositat, l'actor que feia de Nathan (pare de la Rose) ara és un altre. Així que no us sorprengui veure el canvi d'actors! Del "triangle" amorós Rose-Vanessa-Claire no en sabem res. Haurem d'esperar a divendres!!

Què n'espereu de la tercera temporada?
Sou més Team Claire o Team Vanessa? ;)


dimecres, 13 novembre de 2013

Pel·lícules homosexuals: La Vie d'Adèle


Nota: 8,5
Any: 2013
País: França

El seu argument
Una mirada canvia la vida de l'Adèle. Fins a aquell moment ella era una noia de 15 anys, que estudiava a l'institut i que no es qüestionava la seva sexualitat. Però l'Emma, aquella noia de cabells blaus, molt més gran que ella, li fa replantejar la seva vida des del precís moment en que les seves mirades es creuen pel carrer. L'Adèle s'enamora bojament de l'Emma, i amb ella descobrirà l'amor i el desig. Tot això havent de suportar una gran pressió social i estant sotmesa als judicis de valors dels seus amics. 



La nostra opinió
MAG-NÍ-FI-CA actuació d'Adèle Exarchopoulos (tal i com ho sentiu, es diu Adèle a la vida real i Adèle a la pel·lícula!). La seva naturalitat, carisme i capacitat de fer-nos enamorar del seu personatge són, per nosaltres, el gran secret de l'èxit d'aquesta pel·lícula. Sembla que els mitjans se centren en parlar de Léa Seydoux (l'Emma), que ja té una llarga trajectòria professional a les seves espatlles. Per a nosaltres la gran estrella de La Vie d'Adèle és l'Adèle.



Sortint del cine vam sentir a una noia que deia que la pel·lícula podia haver durat una hora menys (dura 3 hores). Si sou dels que us agraden les pel·lícules frenètiques on passen moltes coses aquesta pel·lícula no és per vosaltres. Però, ep, que el títol ho diu ben clar!: la vida de l'Adèle, una noia com tu, com jo, com qualsevol de nosaltres. Això és el que ofereix la pel·lícula i ens ho presenta amb una autenticitat increïble

La història que explica La Vie d'Adèle és universal: és una història d'amor entre dues persones, que tenen els seus propis conflictes de parella i conflictes amb el seu entorn. El que distingeix aquesta pel·lícula de la resta és, sens dubte, la cruesa (en el bon sentit de la paraula) amb que s'explica la història. Sembla que no hi hagi talls, que s'expliqui tot de manera natural, pràcticament improvisant. I això és molt especial, molt estrany de trobar a les pel·lícules actuals.



Pel que fa a una critica negativa, una part té a veure no amb la pel·lícula en si sinó amb la polèmica que ha generat. És ridícul veure que de les 3 hores que dura la pel·lícula, a la majoria de crítiques, reportatges o articles es fa un èmfasi excessiu a les escenes de sexe. Sí, hi són. I hi són sense artificis, sense músiques de fons i sense gaires filtres. Ens hagin agradat o no aquestes escenes (no entrarem en això), no podem reduir tota la pel·lícula als minuts que duren aquestes escenes.

L'aspecte negatiu de la pel·lícula en si és que ens va faltar un punt més de feminitat, de sensibilitat. Una visió més femenina de la història que, per nosaltres, hagués significat l'excel·lència de la pel·lícula. En aquest sentit, potser s'entreveia massa que el director (Abdellatif Kechiche) era un home i que en alguns moments no es posava prou a la pell d'una dona per relatar la història. Algunes escenes semblaven massa enfocades a satisfer les fantasies del director. 

La Vie d'Adèle, en definitiva, no deixarà indiferent a ningú, per bé o per mal. Per nosaltres és una pel·lícula que val molt la pena per la seva gran qualitat, per la seva màgia. Quan podeu, i si podeu (a nosaltres ens va costar trobar una sala on la fessin), aneu-la a veure. 


dimarts, 1 octubre de 2013

"Ens casarem amb els vostres nòvios"


Aquelles dones que no estiguin a favor del matrimoni homosexual han de saber una cosa: ens casarem amb els vostres nòvios! Aquest missatge tan senzill és el que exposa aquest divertit vídeo, en el que veiem algunes de les raons perquè un home heterosexual preferiria una dona homosexual a una heterosexual. Es tracta d'un vídeo que demostra que és més beneficiós que existeixi el matrimoni homosexual que no pas que no sigui legal.

El vídeo ressalta alguns dels estereotips de la dona lesbiana, en clau de comèdia, per demostrar a totes aquelles dones que no aprovin el matrimoni homosexual, que no deixar-nos casar suposarà un problema per a elles mateixes.

Així que en aquells països en el que el matrimoni homosexual no està permès, ja ho saben, les dones homosexuals som un perill! ;)

divendres, 20 setembre de 2013

Francesc I: "Hem de deixar d'insistir en el matrimoni homosexual". Amén!

Francesc I diu que l'església ha de deixar de parlar del matrimoni homosexual, l'avortament i l'ús d'anticonceptius. 


Sóc la primera en tenir prejudicis envers l'església. La història ancestral ens demostra quin ha estat sempre el seu posicionament envers certs assumptes, com l'homosexualitat. No puc dir del cert si realment Francesc I, el papa actual, pensa o no el que ha dit aquesta vegada, però sigui com sigui les seves declaracions ens beneficien.

El pontífex va fer aquestes declaracions davant del director de la revista La Civiltà Cattolica aquest agost, però no ha estat fins ara que ha estat publicada en diverses revistes (setze concretament) de la Companyia de Jesús. Al llarg de l'entrevista es fa referència a alguns dels temes més polèmics actuals com l'homosexualitat, el paper de la dona dins l'església, l'avortament o l'ús d'anticonceptius.

Francesc I ha estat sempre vist com a una persona ultraconservadora. Tot i així, en aquesta entrevista confessa que  "no ha estat mai de dretes". Segons ell, les circumstàncies que va viure durant la seva joventut són les que el van obligar a prendre certes decisions que són les que van fer que se'l titllés d'"ultraconservador". A dia d'avui, però, afirma que no és veritat.

Sobre l'homosexualitat ha dit que l'església ha d'acompanyar a les persones amb misericòrdia, sigui quina sigui la seva orientació sexual i es pregunta: "Quan Déu mira a una persona homosexual, aprova la seva existència amb afecte o la rebutja i la condemna?".

La resta de temes, com l'avortament, diu que s'ha de deixar d'insistir-hi tant: "No és necessari estar parlant d'aquestes coses sense parar".

Realment, és un pas molt important que el cap de l'església catòlica, trencant amb els fets que el precedeixen, no faci cap atac frontal a cap d'aquests temes. I que així continuï. Ni que Francesc I no es posicioni a favor d'aquestes qüestions, el fet que no s'hi posicioni tan en contra ja és un pas. Per desgràcia no hem d'oblidar que, tot i que la seva opinió té importància, un gruix molt important de l'església no aprova precisament la nostra existència amb "afecte", més aviat ens rebutja i condemna sense miraments.

Font

dimecres, 18 setembre de 2013

Rizzoli & Isles, la sèrie més lèsbica sense ser-ho

Rizzoli & Isles es consolida com la sèrie no-gai més gai. I no és d'estranyar al veure la química entre les dues protagonistes.



Els que alguna vegada heu vist la sèrie ja sabreu de què estem parlant. És inevitable pensar que algun dia la detectiu Jane Rizzoli i la doctora Maura Isles estaran juntes. I és inevitable perquè, de fet, és més fàcil imaginar-les juntes que separades. No seria aquest un final perfecte? No seria aquest el final més esperat per tothom? Segurament sí. De fet, el marit de l'actriu Sasha Alexander -la Maura Isles a la sèrie- és el primer d'haver dit públicament que dóna suport a la relació Rizzles (així és com popularment es coneix a la parella que formen la Rizzoli i l'Isles), perquè és inimaginable que acabin separades.



Pels que no heu vist mai la sèrie us posarem en antecedents: Rizzoli & Isles és una sèrie policíaca, en la que en cada capítol s'ha de resoldre un assassinat (a mi personalment em recorda a una versió moderna de les novel·les d'Agatha Christie). Les encarregades de resoldre cada cas seran, per una banda, la detectiu Rizzoli i el seu equip i, per l'altra, la doctora forense Maura Isles. 

La Rizzoli i l'Isles són dos personatges força contraposats. L'Isles és una fashionista empedreïda. L'elegància i el glamur sempre l'acompanyen. Es presenta a les escenes del crim i realitza autòpsies vestida de vint-i-un botons. Totalment contraposada a la Rizzoli, una dona molt més informal que no acaba d'entendre l'obsessió per la moda de l'Isles. De fet, en una ocasió la Rizzoli li diu a l'Isles que "sempre va vestida com si hagués d'anar a fer una sessió de fotos". I és cert, però a nosaltres ens encanta!


Les seves maneres de pensar diferents en alguns temes provoquen les situacions més còmiques de la sèrie. Són aquells moments en els que te n'adones que, tot i ser diferents,  i tot i suposadament ser heterosexuals, són perfectes l'una per l'altra.

De fet, s'ha fet un vídeo que es diu "5 reasons why Rizzoli & Isles is the gayest show on TV" (5 raons perquè Rizzoli & Isles és el show més gai de la televisió) en el que us podreu fer una idea del que estem parlant. 




La veritat és que podríem trobar encara més raons per dir que és la sèrie no-gai més gai, com el fet que sempre estan juntes, que es passen la majoria de temps l'una a casa de l'altra, que s'ajuden incondicionalment o, fins i tot, que la família d'una és quasi com la família de l'altra. Què me'n dieu, se us dispara el gaidar?

Si a hores d'ara encara no us hem convençut, us donarem un consell: mireu la sèrie!! 

divendres, 13 setembre de 2013

Curtmetratges: "Allez"












Nova secció al bloc! 
A partir d'ara, dedicarem un espai del nostre bloc a curtmetratges LGBT. Esperem que us agradi la nova secció, i us animem a fer-nos arribar propostes de curts LGBT que trobeu interessants. Recordeu que ens podeu escriure a contacte@itsnotaphase.cat!

Avui us presentem ALLEZ, un curtmetratge que ens arriba directament de Dinamarca. Ja fa un parell d'anys que es va estrenar, l'any 2011. Esperem que us sembli interessant!


ALLEZ
Nota: 8
Any: 2011
País: Dinamarca

El seu argument
ALLEZ explica la història de la Sofia, una noia fascinada per una companya seva de l'equip d'esgrima, la Trine. El problema arriba quan la Trine és seleccionada per un gran club d'esgrima alemany, veient-se obligada a deixar la seva vida a Dinamarca. Abans que marxi, la Sofia haurà de prendre una decisió: li confessarà  a la Trine el que sent per ella?

La nostra opinió
De vegades se subestimen els curtmetratges, davant les grans súper produccions cinematogràfiques. Doncs bé, Allez explica una història curta, però tot i així ho fa amb molts matisos, i amb una gran qualitat estètica. El final del curt (spoilers!) és el moment més crític i, tot i que la història no acabi com a molts ens agradaria, fa que l'espectador es quedi amb un gust dolç de boca, amb la sensació d'un bon final. I aquest, per nosaltres, és el punt més distintiu, més original i més ben aconseguit. 

De moment no existeix una traducció al català de la pel·lícula, i potser ni tan sols al castellà. Aquells curts que més us cridin l'atenció intentarem traduir-los al català! ;) Feu-nos-ho saber!

Vols veure ALLEZ? 
A continuació pots fer-ho!


Allez English subtitles from KBH FILM & FOTOSKOLE on Vimeo.

dijous, 5 setembre de 2013

Heather Graham, la nostra aliada a la gran pantalla

Gray, Margaret, Amy, Olive, Beth, Hope i Susan. Aquests són tots els papers, si no és que ens en deixem cap!, en els que Heather Graham ha tingut alguna relació amb una dona a la gran pantalla. 


La saviesa popular diu que quan un actor o actriu fa més de dues vegades d'homosexual en algun dels seus papers vol dir que realment és homosexual a la vida real. És una llàstima trencar la teoria, però Heather Graham demostra que no és veritat. I això que ha fet fins a set papers en els que mantenia alguna relació lèsbica! 

El seu primer paper en el que la veiem tenint una aventura amb una dona és a Toughguy, de l'any 1995, en el paper de l'Olive, una nimfòmana traumatitzada pel suïcidi del seu marit. Després del paper de Susan a la pel·lícula Kiss&Tell, l'any 1996, hem de fer un important salt en el temps. fins l'any 2006, quan va rodar Broken, film en el que la trama lèsbica que hi apareix és més aviat anecdòtica i accidental. 



Aquest mateix any també va estrenar un dels seus papers lèsbics més famosos: el de l'entranyable Gray, a Gray Matters, una comèdia romàntica sobre una noia que s'enamora de la promesa del seu germà. Se n'adona, així, que les seves relacions amb homes no han funcionat perquè realment és lesbiana. En aquesta pel·lícula també hi podem veure l'atractiva Rachel Shelley i a Alan Cumming (l'Helena i en Billie, respectivament, a The L Word).


La següent pel·lícula que trobem, de l'any 2009, és Boogie Woogie, en la que també hi apareix de nou Alan Cumming. D'aquí a About Cherry, ja a l'any 2012, en el que representa a la Margaret, una directora de cinema porno. 


La seva última pel·lícula amb un toc lèsbic, d'aquest mateix 2013, és Compulsion, en el que representa a una trastornada cuinera, obsessionada de manera malaltíssa en que a la gent li agradi el seu menjar. La seva nova víctima? La seva veïna, representada per Carrie-Anne Moss (la Trinity de Matrix), amb qui acaba tenint una relació sentimental molt poc sana. 


No tenim cap dubte de que Heather Graham és una actiu sense complexes. És versàtil i capaç d'encarnar a persones totalment diferents. És capaç de liderar tant una comèdia com un drama. I això l'ha convertit en una de les reines del panorama cinematogràfic independent actual. Potser la Viquipèdia diu que no ha tingut cap relació amb una dona, és cert. Però, d'alguna manera, és inevitable considerar-la com a una jugadora més del nostre equip. 

dimecres, 4 setembre de 2013

L'encant de Mary Lambert

Mary Lambert ha arribat per quedar-se. La seva carta de presentació: "Same Love", una cançó reivindicativa que acumula més de 75 milions de reproduccions al YouTube.



Som molts els que hem caigut rendits als seus peus. Mary Lambert és nord-americana, cantantautora, poetessa i obertament lesbiana. Als seus 24 anys, i amb poca experiència professional a les seves espatlles, ja ha aconseguit formar part del que podria haver estat l'himne gai del 2012. "Same love", una col·laboració amb Macklemore i Ryan Lewis, l'ha catapultat a la fama. 

"Same love" (o "El mateix amor", en català) és una cançó que parla de l'homosexualitat als Estats Units, del matrimoni entre persones del mateix sexe, una cançó encoratjadora que demana els mateixos drets per a tothomI ho fa a ritme del hip-hop propi de Macklemore, però amb el segell folk/pop inconfusible de Mary Lambert. Com a curiositat, dir que la col·laboració per "Same love" va néixer de la manera més curiosa: després que la Mary Lambert i la seva nòvia es trobessin amb en Macklemore i la seva dona a l'Ikea (tots sabem que l'Ikea dóna per molt!). 



Ara Mary Lambert estrena "She keeps me warm" -ho he d'admetre, no em cansaria d'escoltar-la!-, una cançó escrita a partir de la tornada de la cançó "Same love". El nou single, al més pur estil de Mary Lambert, explica la història d'amor entre dues noies, tal i com veureu en el videoclip, al final de l'entrada. 




La lletra de la cançó, a diferència de moltes cançons relacionades amb el col·lectiu, és més romàntica que reivindicativa. I tot i que ens agraden les cançons de caire més crític, una cançó així mai podria faltar al nostre repertori de cançons LGBT! Això sí, "She keeps me warm" defensa que "I can't change even if I tried, even if I wanted to" (no podria canviar encara que ho intentés, encara que volgués). 

Ben dit, Mary!




Font

dilluns, 2 setembre de 2013

Tot el que hauries de saber que ha passat durant les vacances

El setembre comença, i amb ell s’acaben les vacances de molts de nosaltres. Si aquest estiu, com nosaltres, has estat una mica desconnectat del món, si tens ganes de saber què ha passat: no et moguis d’aquí, i continua llegint. Avui a l’It’s not a phase t’expliquem de manera resumida tot el que hauries de saber que ha passat durant les vacances i (potser) no te n’has assabentat.

1. Rússia i la llei contra la propaganda homosexual


Rússia es va posar el món en contra a principis d’estiu quan va aprovar la “Llei contra la propaganda homosexual”. És a dir, una llei que no permet reivindicar els drets del col·lectiu, i que pot comportar fortes multes per qui ho facin. De fet, turistes homosexuals que han visitat el país des d’aleshores han estat detinguts.

A tot plegat, cal sumar-li una important i devastadora onada de violència en contra dels homosexuals a Rússia. Sense anar més lluny, un jove va morir torturat a mans d’un grup d’homòfobs perquè era gai.

La nova llei va coincidir amb els Mundials d’Atletisme que s’han fet aquest estiu a Rússia. Des de fora del país es va fer una crida perquè els atletes que hi participessin es reivindiquessin. Així ho va fer l’atleta sueca Emma Green, qui portava les ungles pintades amb els colors de la bandera gai (la televisió russa va censurar imatges de la seva participació) o dues atletes russes que va atrevir-se a fer-se un petó.

A moltes ciutats de fora de Rússia s’han fet manifestacions fora de les ambaixades o consolats russos, per protestar contra aquestes duríssimes lleis pels homosexuals. I diverses personalitats, com Obama, o celebritats com Tilda Swinton o Wentworth Miller han mostrat el seu rebuig en contra de la nova llei homòfoba russa.

L’última notícia, de finals d’agost, ha estat que el govern rus ha demanat als ciutadans del seu país “vigilar als seus veïns per si són gais i fan propaganda”. També han expressat que no deixaran donar sang als homosexuals i els hi pagaran teràpies de “reorientació”. És a dir, que de moment el govern rus sembla no fer un pas enrere tot i les protestes que hi ha hagut a nivell mundial sobre les seves lleis en contra dels homosexuals.

2. Mor Cory Monteith

Una altra trista notícia. El qui encarnava l’encantador Finn Hudson a Glee, Cory Monteith, va morir accidentalment a mitjans de juliol a Vancouver per una mescla de substàncies. Es mostrava sempre optimista davant la vida i amb una voluntat incansable de guanyar la seva lluita particular contra les drogues. Al final no ho va aconseguir. En Cory, parella de la també actriu de Glee Lea Michele, semblava ser una gran persona, i era un gran defensor dels drets LGBT. Així ho va demostrar en diverses ocasions, fent sentir la seva veu a favor dels nostres drets i col·laborant en esdeveniments LGBT com els GLAAD Awards. A l’It’s not a phase no l’oblidarem. 

Aquí podeu veure el vídeo de la seva participació a la campanya LGBT “Straight but not narrow”.




3. Demi Lovato: possible nou interès sentimental de la Santana a Glee
La vida a Glee continuarà, segons sembla, després de la mort de Cory Monteith. Un dels rumors que corren sobre la propera temporada és que Demi Lovato s’unirà a la sèrie i serà el nou interès sentimental de la Santana.  Naya Rivera, actriu que fa el paper de Santana, va penjar fa pocs dies aquesta imatge d'ella i Demi Lovato juntes a plató!



4. “La vie d’Adèle” ja té data d’estrena i tràiler
La gran triomfadora a l’última edició del Festival de Cinema de Cannes ja té data d’estrena: el 25 d’octubre. Recordem que aquesta pel·lícula francesa, de manera molt resumida, explica la vida de dues noies que s’enamoren. Aquí podeu llegir-ne més detalls. Us deixem amb el tràiler!



5. “Out with Dad”, tràiler i nova informació sobre la tercera temporada
Som molts els qui estem esperant que torni la sèrie canadenca “Out with Dad”. Després d’un temps de rodatge, el director de la sèrie ha anunciat que l’estrena de la tercera temporada està a prop. Com ja sabreu es tracta d’una sèrie online que no disposa de molts recursos, i per això demanen als fans que puguin, o vulguin, que facin la seva aportació a la sèrie, ja sigui econòmicament o simplement compartint la sèrie. Aquí teniu el tràiler de la tercera temporada, que fa molt bona pinta!:



6. Més països o estats que diuen “sí, vull” al matrimoni homosexual
Bones notícies! Nova Zelanda i els estats nord-americans de Minnesota i Rhode Island ja permeten els matrimonis homosexuals.


7. “Barcelona, nit d’estiu”, una pel·lícula catalana i gai

Alex Monner i Luis Fernández encarnen a dos futbolistes que mantenen una relació sentimental en secret. Quan sorgeix la possibilitat de ser fitxats pel Barça es veuen obligats a replantejar la seva situació. Aquesta és una de les trames que conformen “Barcelona, nit d’estiu”, una pel·lícula que explica sis històries d’amor en una única ciutat. S’estrena el 6 de setembre!

8. Celebritats homosexuals que es casen...
La cantant de Gossip Beth Ditto i la seva parella, Kristin Ogata es van casar a finals de juliol. També s’han dit el “sí, vull”, Jesse Tyler Ferguson, protagonista de Modern Family, i Justin Mikita. Enhorabona a tots!




9. ...i altres que es separen.
Zachary Quinto i Jonathan Groff han tallat. Una llàstima!



10. Casey Dellaqua surt de l’armari


De moment són pocs els esportistes que s’atreveixen a sortir de l’armari. Però així ho ha fet la tenista Casey Dellaqua a l’anunciar que ella i la seva xicota Amanda acaben de tenir un fill. Felicitats! 

dimarts, 30 juliol de 2013

Francesc I, pro-homosexuals: veritat o mentida?

Ahir la notícia corria com la pólvora: el papa Francesc I va dir que "si una persona és gai i busca al Senyor, qui sóc jo per a jutjar-lo?". Fins aquí tot sembla molt bonic. Però la veritat és que és inevitable qüestionar-se si realment ho deia de veritat.


Les declaracions les va fer durant el seu vol de retorn a Itàlia, després d'haver fet el seu primer viatge internacional com a papa al Brasil. Els periodistes van tenir l'oportunitat de fer-li preguntes durant una hora i mitja, i van aprofitar per treure-li els temes més polèmics com el paper de la dona dins l'església, l'avortament o l'homosexualitat.

L'homosexualitat s'ha vinculat últimament amb el Vaticà després de l'escàndol de Vatileaks, i que sorgís el rumor de que hi havia un lobby gai dins l'església. Durant l'entrevista, Francesc I va afirmar que no li agradaven els lobbies per definició i que, per tant, estava en contra dels lobbies homosexuals, així com de qualsevol altre grup de pressió. 

"Quan em trobo amb una persona gai he de distingir entre si és gai o forma part d'un lobby. Si accepten al Senyor i tenen bona voluntat, qui sóc jo per jutjar-los? Ells no han de ser marginats. La tendència [a l'homosexualitat] no és el problema. Ells són els nostres germans". 

Com hem dit abans, semblen unes declaracions força progressistes que s'allunyen del fort conservadorisme de la religió catòlica. Tot i així, ens remetem a declaracions passades de Francesc I on deia que "el matrimoni homosexual és la pretensió destructiva del pla de Déu. Hi ha l'enveja del Dimoni que pretén destruir la imatge de Déu". Així doncs, està a favor dels homosexuals però no a favor que tinguin els mateixos drets que els heterosexuals? Li sembla bé que hi hagi homosexuals perquè hi ha algun interès al darrere?

És difícil poder donar resposta a totes aquestes preguntes. El temps posarà les coses al seu lloc. Només així podrem conèixer la veritat del papa Francesc I.